HIVERN AL PLA D'ANYELLA

Aquest article només vol ser una mostra visual de les condicions de neu que hi havia la segona setmana de gener de 2018 al Pla d'Anyella.

Les barraques dormen. Un mantell blanc les acarona. Els simiots no hi són...

I la solitud és absoluta, ni tan sols trencada per un cotxe que pugi o baixi del coll de la Creueta.

LA BALMA DE LA MORERIA

Al sud de la serra de Busa, trobem una impressionant balma obrada: és la Moreria. Una construcció que sembla que tenia finalitats defensives, però la seva situació no deixa de ser curiosa.

Al 1811, les característiques geogràfiques de Busa, envoltada de cingleres per totes bandes, van fer que hi hagués un projecte de fortificació.

D'aquesta fortificació només se'n pot veure un mur al grau de la Guàrdia i potser també la balma de la Moreria en formava part, però la veritat és que no he trobat informació sobre aquesta construcció.

UN FORN OCUPAT PER LES MARMOTES

En el número 20 de la revista Pedra seca (abril de 2010) em van publicar un article que es titulava "Les marmotes i les barraques". on explicava que les marmotes havien malmès completament una barraca. Aquesta barraca està situada a 1950 m d'altura a l'entorn de les pistes d'esquí de Fontanera i, per tant, un hàbitat adequat per a les marmotes.

FITES DE LA FRONTERA AMB EL REGNE DE FRANÇA

De fites en podem trobar a molts indrets, però al límit del Capcir, en trobem unes de ben curioses que ens recorden els temps en que el rei de França arribava fins aquest punt. Sembla que n'hi ha un bon grapat en tota la carena, però cal tenir present que estem en un indret humit i boscós, amb la qual cosa cal tenir en compte que la molsa en pot haver tapat unes quantes.

LA CURIOSA BALMA DE L'ESTRADA

De balmes obrades n'hi ha a molts indrets. Algunes són habitatges, com la casa del Puig de la Balma a Mura, però la majoria de balmes obrades que trobem tenen un tipus constructiu molt bàsic; és a dir, pedra i morter (o fang), sense gaires pretensions. Trobo que la balma de l'Estrada surt una mica d'aquesta tònica, perquè no sembla gaire lògic que en una balma d'unes dimensions tan reduïdes s'hagués construït una arcada tan destacada.

EL PARC DEL SECÀ

Al sud del polígon industrial de Bufalvent, al terme municipal de Manresa, el Consorci de Residus del Bages ha creat el Parc del Secà. Es tracta d'un petit sector amb marges que s'orienta cap a la vall del Llobregat i amb la presència de Montserrat al davant. En aquest parc es poden veure diferents elements de pedra seca: barraques, marges, escales,.. Un conjunt prou interessant i que val una visita.

Hi arribem pels carrers del polígon industrial. Un indicador de pàrquing ens situa a l'inici del parc. Una explanada de terra és el pàrquing i, al costat trobem el cartell de benvinguda. Cal dir que les reduïdes dimensions d'aquest espai fa que es pugui recórrer en poc temps: uns 3/4 d'hora de caminada, més el temps que dediquem a la lectura dels plafons i la observació dels elements.

UN FORAT DE TRUMFOS INSÒLIT

Potser el títol és molt exagerat, però es tracta d'un forat de trumfos, situat a una cota que considero molt baixa. Només és a 885 m d'altura i situat al vessant nord de la roca Narieda (1211), al terme municipal de Fígols i Alinyà.

Després d'anys de tenir apuntada l'ascensió a la roca Narieda, finalment, hi hem anat. Cal dir que aquesta pujada forma part de la "Zona trail" de l'Alt Urgell, uns itineraris senyalitzats amb plafons cada 500 m i en els quals s'indica la distància recorreguda i el percentatge de pendent. Aquests itineraris de la "zona trail" serveixen d'entrenament per al "Circuit Fer", una lliga de curses de muntanya de l'Alt Urgell.

QUÈ PODIA SER?

Hem fet un itinerari entre les Planes d’Hostoles i Can Xel, tot passant pel castell d’Hostoles i Sant Salvador de Puig-alder. En aquesta darrera ermita, que està construïda on hi havia també un castell vam poder observar una curiosa construcció que, a primera vista, semblava un recer en el marge.

FORATS DE TRUMFOS: MATEIXA FINALITAT I DIFERENT TIPOLOGIA

Els forats de trumfos (o trumferes) es poden trobar en diversos sectors del Prepirineu. Com moltes altres construccions rurals, mai se'ls hi ha donat importància ni tampoc hi ha un inventari (i tampoc sé de cap estudi sobre el tema). Segurament (i aquest "segurament" és molt condicional, on se'n trobem més és a l'entorn d'Alinyà (Alt Urgell).

De camí cap al Roc Galliner

LA BARRACA DEL CIM DEL CANIGÓ. NOVES TROBALLES

Quan vaig rebre la revista Vèrtex de setembre-octubre, vaig veure amb admiració la portada. Una magnífica fotografia de la barraca del cim del Canigó, amb un grup d'excursionistes. Em vaig posar en contacte amb la redacció de Vèrtex i, molt amablement, em van facilitar el contacte amb el propietari de la fotografia.

Li vaig preguntar si coneixia la data de la fotografia, però resulta que la va adquirir a un antiquari i la foto no tenia ni data ni nom. Per tant no sabem qui són els excursionistes que hi ha retratats. També, molt amablement, em va donar una còpia de la imatge.