BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Article a la revista "Muntanya"

20 d’agost del 2010

LLÍVIA, FA UNS QUANTS ANYS...



Una imatge bucòlica: unes ovelles pasturant. Als fons, cases amb teulades de pissarra i una carretera que serpenteja en territori d'administració francesa. Aquesta fotografia s'ha fet al turó del castell de Llívia.

Però això, és el que és, una imatge que no té gran cosa a veure amb la realitat. L'activitat agrària, tot i que hi és, cada vegada ens costarà més veure-la i més si es fa realitat el projecte del camp de golf de Llívia...



Tot seguit podreu veure unes quantes imatges de Llívia (i Estavar). Són quadres fets per un tiet-avi de la meva dona en la dècada 1920-1930.


En aquesta imatge podem veure l'església des de darrere. El terreny que hi ha a l'esquerra, actualment està ocupat pel pàrquing; el camí encara es pot identificar, però la tanca que hi ha no és ben bé igual, ara hi ha unes cases.



En canvi aquesta imatge ja és una mica més difícil de veure: des de la Colomina, el carrer que donava als horts i on ara, en tota aquesta primera part (dreta), hi ha xalets.


Vista des de l'actual parc de Sant Guillem. Podem veure que les cases queden lluny (ara ja són allà, al costat de l'ermita de Sant Guillem) i el turó del castell on s'insinua algun mur.



Una imatge que ara ja no es pot veure. Aquí veiem el turó del castell i el campanar alineat amb la torre de Bernat de So. Ara, el tancat que es veu en primer terme és on hi ha l'ajuntament.

I finalment, la darrera imatge ens porta a Estavar. Podem veure el campanar de l'església, una casa amb una torre i el cap de la Costa de Bajanda. L'indret també ha canviat, atès que les cases són més abundants.
Les cases i els xalets, han proliferat a Llívia i, en general, a tota la Cerdanya. La construcció no para de fer "noves promocions" que tenen molt baixa ocupació i que estan deshabitades la major part de l'any; es construeix, molts cops, sense aprofitar al màxim els nuclis urbans i amb una pèrdua de terreny agrícola.
Aquesta pèrdua de terreny agrícola, comporta la desaparació de l'agricultura i de les pastures, l'augment del bosc, la pèrdua del paisatge i, sobretot, de la nostra identitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada