En el bloc "Per camins del Bages" d'en Joan Escoda i en el bloc "Conèixer Catalunya" de l'Antonio Mora havia vist les referències d'una barraca del segle XVIII, amb la data ben visible a la pedra que tanca la volta de la llinda, a prop de Talamanca. Posteriorment, l'Albert Fàbrega i Enfedarque, va publicar l'article "Tres barraques del segle XVIII al Bages" a la revista "Pedra seca" (núm. 18; abril 2009) on també esmentava aquesta barraca.
No us he d'enganyar; quan tinc notícia d'una construcció d'aquestes característiques sempre em vénen ganes de conèixer-la directament. Així que un bon dia vam decidir-nos per anar a veure aquesta barraca, però la veritat és que en vam trobar unes quantes més i de tipologies ben diferents.
L'excursió a l'entorn de la riera de Talamanca és un itinerari ben curt (dues hores efectives) i ens permet conèixer 11 barraques, a més d'un forn de rajols, dues sínies i la font de Talamanca. Alguns d'aquests elements formen part d'un itinerari (La riera de Talamanca) proposat per la Diputació de Barcelona. El recorregut es fa per pista, tret d'un curt tram de sender i, per tant, es pot fer perfectament en bicicleta.
El primer tram de l'excursió ens porta des del castell de Talamanca fins a la riera. Es tracta d'un tram en baixada, majoritàriament per dins el bosc. La primera barraca (1) ja és una bona descoberta perquè en una de les parets hi podem veure una data (1884). Es tracta d'una barraca circular d'uns 2 m de diàmetre i una alçada interior de poc més de 2 m. Hi ha dues dates en una de les pedres que formen la paret interior de la barraca, a la dreta. Presenta voladís; al seu costat hi ha una figuera i es veuen ceps. Està una mica enlairada en relació a la pista.
La segona construcció (2) és més aviat un recer; és de petites dimensions 1,10 m x 1 m i la planta té tendència a ser rectangular. A la part oposada a l'entrada hi ha un banc i una finestra; també hi ha un armari. L'altura interior és d'1,85 m. A més al costat hi ha unes petites parets de pedra seca. El conjunt sembla haver estat adobat, perquè està en molt bon estat. Aquesta construcció es veu des de la pista i s'hi pot anar, en trobar un gros pedrot de forma rectangular al costat esquerre, tot pujant pels antics camps o des de més avall, prenent una pista que puja.
El segon tram de l'excursió el farem per l'altra banda de la riera, després d'haver trobat la sínia del Camí Ral. Des d'aquest cantó tindrem una bona visió del poble de Talamanca, enlairat al capdamunt de la serra; així mateix el Montcau se'ns presentarà amb una forma poc coneguda. En aquest sector hi ha menys bosc; en alguns indrets caminem sobre margues (on podrem veure alguns fóssils). Quan enllacem amb l'itinerari de la Diputació de Barcelona, farem un tram de sender que passa per la vora d'uns roquissers prou interessants.
En aquest tram és on trobem més quantitat de construccions, a més, és clar, de l'objectiu de l'excursió. Trobem una barraca (3) molt interessant en un gran camp abandonat. Externament és força alta (2,5 m) i té una llinda curiosa; en entrar-hi veurem amb sorpresa que es tracta d'una barraca de volta de planta rectangular (2 x 1,5 m) amb una alçada d'1,85 m. Segurament havia tingut porta i al seu costat hi ha un tancat molt embardissat que potser servia per l'animal.
En retornar a la pista trobem una altra barraca (4) prou interessant. És de planta rectangular, però molt irregular i al darrere té el cobert per l'animal amb una menjadora que no deixa de ser una part de paret; hi ha una finestra que comunica la barraca amb el cobert de l'animal.
El nostre camí segueix pujant i quan fa una llaçada força marcada, veurem, a la dreta, enmig dels pins, la barraca del segle XVIII (5). No hi ha cap mena de dubte que el més interessant d'aquesta barraca és la data que es veu perfectament. L'interior presenta un banc i al sostre hi veiem un ganxo i una clau que devien tenir la funció de penjadors.
A un centenar de metres d'aquesta barraca, en una careneta, n'hi ha una altra de planta rodona (6), amb pedres molt treballades. A mi em recorda una barraca de les Garrigues que eren obra de picapedrers. Segon diu en Joan Escoda, per fer aquesta barraca (i l'altra) van aprofitar els carreus d'una ermita enrunada que hi ha a la vora.
La pista farà una gran llaçada tot revoltant una clotada. A la dreta, veurem uns antics camps i el sostre d'una barraca (7) que destaca molt poc. Hi podem arribar, tot passant entre els matolls i saltant marges, però si no porteu unes estisores d'esporgar, només fareu com nosaltres que la vam veure sense entrar-hi perquè els esbarzers ho impedeixen. Sembla que està en bones condicions i té unes grans pedres que formen el bastiment de la porta. Quan ja hem passat el torrent, també a la dreta veurem una gran construcció (8) que sembla haver estat desmuntada perquè hi ha un pilot de pedres al costat. En tot cas era una construcció de grans dimensions amb una pedra molt grossa com a llinda. La pista segueix una carena, encarada a Talamanca i trobem una altra barraca ensorrada (9) de planta circular i on veiem dos armaris. La pista baixarà decidida i quan planeja trobem una altra barraca (10). Aquesta és de planta rectangular, amb arbres que han crescut a dins i que aprofitava la roca com a paret interior. Una mica més enllà veurem una fita de la Diputació i prendrem un corriol, a l'esquerra, que travessa el clap de pedra de torrent i ens porta a la barraca del Salt de la Gobiana (11), de planta circular amb caramull. El camí passa per la vora d'uns interessants roquissers i ens fa sortir a la sínia de can Valls on hi ha uns horts. Seguirem la pista, però la deixarem per prendre el que devia ser un antic camí que sembla que feia una llaçada, però ara la traça va directa a la riera.
Aquí comencem el darrer tram, en pujada per pista amb alguns trams formigonats fins a Talamanca. Una fita de la Diputació ens indica el corriol que ens portarà fins al Fornot. Es tracta d'un forn de teules. Si ens hi fixem veurem trossos per terra de teules per terra. També el corriol que ens ha portat fins al forn té l'aspecte, en algun indret, d'haver estat un canal i és que per fer teules i rajols necessitaven tenir una bassa.
El darrer punt d'interès és la font de Talamanca, datada el 1707 i amb un negundo al costat. Una mica més enllà de la font trobarem unes escales que ens portaran al poble, al costat de can Ferrer i així haurem completat un interessant periple per aquest indret del Bages.
Referències citades:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada