BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Article a la revista "Muntanya"

9 de gener del 2012

EL POU DE GLAÇ DE CAN DONADEU



Aquest pou de glaç està situat al terme municipal de Sant Fost de Campsentelles, a tocar de la carretera BV-5001, més coneguda com "carretera de la Roca". Aquesta construcció és una gran obra que caldria dignificar perquè es tracta d'un interessant complex que la vegetació va engolint. A més a més, el seu accès, que no deixa de ser l'entrada d'una pedrera, no és tampoc gaire afalagador. Segons he llegit és el pou de glaç més proper al mar (he calculat que només és a 7 quilòmetres en línia recta de Montgat) i si a això hi afegim la seva situació, a la cota 80, no sembla el lloc més adient per aquest tipus de contruccions, però és ben clar que la seva situació obaga fa que les temperatures siguin prou baixes (i més quan parlem de fa 200-300 anys enrere).




Aquest fet el podeu copsar actualment si aneu un dia d'hivern al pou. Segurament veureu els voltants de la carretera coberts de gebrada, mentre que a l'altra banda del riu Besòs, hi llueix el sol i la temperatura és agradable.

No obstant això la bibliografia consultada, Les mines d'aigua de la serralada de Marina, de Enric Porcel i Francesc Alfambra, Grup Espeleològic de Badalona; Badalona, 2004, que cita un text de 1770-80,  m'ha fet saber que el pou, no es va omplir mai. Realment, omplir un pou d'aquestes dimensions era una tasca gairebé impossible.

El pou de glaç de Can Donadeu és de fàcil accès. A la carretera de BV-5001, entre els quilòmetres 10 i 11, trobareu Can Donadeu. Si veniu del sud, un cop passat el trencall que va a la casa, trobareu l'entrada d'una pedrera i una pista que puja en paral·lel a la carretera. Aquesta pista està tancada amb una cadena i hi ha un rétol que diu "camí de Can Donadeu". La pista fa un revolt i puja, tot deixant la casa una mica allunyada, a la dreta. Arribem a un trencall (al davant ens baixa una línia elèctrica) i tirem a l'esquerra. Pocs metres més enllà trobem la torre que dóna accès al pou.


No obstant això, cal que seguiu endavant; així podrem entendre en un ordre lògic el sistema de treball. Tot seguit veureu un contrafort del pou.


A la dreta, veureu un forat d'una mina (que està tapada als pocs metres) i una mica més enllà i al talús, un altre forat obrat.


Feu unes passes més i trobareu, a la dreta, un viarany que s'enfila i que us porta a la bassa gran.


Jo no m'he entretingut fent mesures, però si consulteu altra bibliografia veureu que tenen divergències en quant a les mides. No obstant això, cal dir que tant la bassa com el pou són de grans dimensions. També us he de dir que els matolls dificulten força la visita, sobretot de les basses.

La bassa gran és gegantina. Em pregunto com podien recollir tanta aigua. En l'extrem nord-oest hi ha unes escales que permeten pujar a la vora de la bassa i baixar-hi a l'interior.


Allà sota hi ha una sortida d'aigua que, segurament alimentava la bassa inferior.


Des de sota la bassa hi ha una rampa que va a parar a la cúpula del pou i concretament a una obertura. Per aquí devia entrar el glaç.


La cúpula és de rajol i té uns arcs radials.


Si aneu cap a l'esquerra veureu, des de dalt, la torre d'accés al pou.


Ara cal baixar (tirant enrere) i ficar el nas a la mina que està tapada als pocs metres i que, curiosament, té un sentit ascendent. Si entrem a la torre ens adonarem de la immensitat d'aquesta construcció.


Només podem anar avall, perquè han desaparegut les escales que anaven als pisos superiors.


Si baixem la rampa arribarem a una porta des d'on podrem contemplar la volta i l'interior del pou. L'escala continua baixant, però hi ha un graó trencat.



Trobareu més informació al llibre Aproximació als pous de glaç i de neu a Catalunya, de Gener Aymaní i Domingo (UEC; Barcelona, 2000) i a l'inventari http://www.perebascones.com/pousdeglac/inventari.html

Realment, la visita a aquest pou val la pena. S'ho val perquè contemplem una obra colossal, amb molta història i que és un bon exemple d'aquest tipus de construccions, però com passa a casa nostra, roman oblidat, esperant que la incultura, el vandalisme, el desinterès i els fenòmens meteorològics facin la seva feina. Una neteja de l'entorn i una consolidació de l'escala servirien per poder gaudir-ne.




5 comentaris:

  1. Gracias por la información que das.
    He intentado visitar la masía y el pou, pero me he encontrado con una finca privada y cerrada con vallas y cadenas. Hay un perro que podía dar algún susto. Mientras hacía este recorrido con la sorpresa y el enfado de un hortelano que allí trabajaba, yo me iba preguntando ¿cómo es posible que se pueda cerrar un lugar que tiene como mínimo interés local?
    Joséluis 7/5/2013

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si has entrat per la pedrera, la casa queda a la dreta a una certa distància i no hi ha res que impedeixi el pas (o no hi havia res).

      Tampoc sé si el pou és propietat de Can Donadeu; en qualsevol cas, si jo en fos el propietari no em faria res que la gent anés a veure'l.

      Elimina
  2. hola, he visto vuestra pregunta y era para deciros que se puede pasar perfectamente, aunque ahi una cadena abajo se puede pasar y incluso mas adelante del Pou esta la cantera que tambien merece la pena verla

    ResponElimina
  3. Súper interesante el articulo, yo soy de montcada y paseando por el besos a la altura de la depuradora de la llagosta hay un puentecito para poder cruzar a la otra banda del río, donde hay un camino que lleva a la carretera de la roca y si la cruzamos enfrente te encuentras la finca privada de can donadeu.
    De lejos me parecio ver que los ventanales superiores estaban tapiados con tochos. El caso es que llego y me encuentro un cartel que ponía Can Donadeu finca privada, una cadena que impedía el paso y un hombre segando la maleza. Pensé que era privada y no entre. Mi pregunta es si se puede pasar tranquilamente o tengo que ir por otro camino para llegar al pou de glaç?
    Y bueno, para aportar algo. No se si hay un camino que lleve del pou a las canteras, pero es un buen lugar para visitar. Te encuentras algún que otro mineral interesante y si subes arriba del todo tienes unas vistas increibles.

    Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ja vaig dir en un altre comentari, la casa queda a la dreta, tancada amb una cadena, però al camí que porta al pou no hi ha res; o més ben dit, no hi havia res, perquè fa temps que no hi he anat.

      Elimina