És evident, que el patrimoni rural està completament oblidat; també és cert que els fenòmens meteorològics hi ajuden. Cada any que passa, cau una pedra o s'esllavissa una paret. D'un any a un altre ens podem trobar una construcció completament ensorrada.
A la carena que va del Puigllançada a Costa Pubilla hi ha un bon grapat de construccions de pedra seca, bàsicament, recers o paravents. També hi ha alguns paravents que tenen sostre i pedrons de grans dimensions.
Seguidament podreu veure tres exemples de la desaparició d'aquest patrimoni.
El primer exemple és un pedró. Era un pedró curiós. Era una mena de taula amb una fita al damunt. A l'any 1998 es veia així:
En canvi a l'any 2009 ja era només un munt de pedres.
Aquesta fita era a prop del cim de la Moixera.
Un altre exemple de pedró ensorrat és el que hi havia al turonet que hi ha al damunt mateix del coll de la Creueta i on pugem molts dels ocupants dels cotxes que s'aturen al coll. Així era a l'any 2001.
I a l'any 2012 ja el podiem veure així.
El darrer exemple és el recer amb sotre que també trobarem a sota el cim de la Moixera. A l'any 1998 es conservava en bon estat.
Aquest estiu el vam trobar amb una paret molt torta i el sostre mig ensorrat.
El resultat va ser aquest: la paret segueix essent una mica torta, però ens vam trobar que la pedra s'esmicola i trenca molt fàcilment.
Hauriem de veure com l'afecta la neu i el glaç de l'hivern.
Si hi aneu aquesta tardor espero que encara podreu veure aquest recer amb una panoràmica cap al Puigmal, serra Cavallera i Taga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada