BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Un forn ocupat per les marmotes

28 de setembre de 2016

TORNEM A COMA DE VACA!


En els dos articles anteriors us he parlat de la Jaça de Dalt:


La proposta que podreu veure tot seguit és un recorregut molt interessant que us farà conèixer l'aspecte més ramader de Coma de Vaca i pujar per l'estètica carena sud-est del Torreneules, una ascensió que m'agrada!


Fins al coll de Torreneules, el camí és prou fresat i evident; un cop allà hi ha una petita creu-indicador en record d'uns muntanyencs que van morir aquí a l'any 1979. Emprenem la baixada cap a la vall i el refugi. Hem de baixar un bon tros fins que veurem una traça que, en un revolt marxa de pla. Cal dir que hi ha més d'un viarany de ramat, però el que ens cal seguir és un que passa, molt marcat, entre uns esperons de color blanc. El camí va planejant i passant tres clotades fins que arriba al pla de l'Aiguardent. Aquí trobem el primer punt d'interès.

Es tracta, segurament, d'una barraca amb una pleta al costat; entremig hi ha un petit recinte del que no puc acabat d'entendre la utilitat que tenia. Podria ser un punt per munyir les ovelles i, per tant, estaríem al davant d'un orri.




Des d'aquí ens cal tirar en direcció sud. Tot és herba i després de passar un torrent, arribarem a la Jaça de Dalt de la qual ja he parlat en articles anteriors.


No cal seguir el camí que ens portaria al refugi, Cal tirar avall per travessar el torrent i enfilar-se per l'altra banda. Arribarem així a una pleta molt ben conservada. Curiosament no es veu cap aixopluc a la vora. Per tant, no sé quina utilitat podria tenir.



Fragment de l'ortofoto de l'ICGC on es veu perfectament la pleta

Ens cal seguir planejant; trobarem sempre traça i malgrat que passem per herba, matolls o tartera, no hi ha cap dificultat perquè l'itinerari és prou evident.

A sota nostre veurem un parell de tancats. Semblen unes pletes, però també sense barraca.



Una mica més endavant arribarem al punt que, per sí sol, ja pot ser l'objectiu de la visita. En un vessant inclinat i ple de tarter, es forma una clotada. Al seu voltant hi ha una paret de pedra seca i tres barraques. Sobta una mica veure la Jaça de Dalt en un indret herbat i planer i trobar aquest punt, pedregós i de mal caminar. No obstant això l'indret és magnífic i dues de les barraques estan en perfecte estat. La primera que trobem no té sostre i és de dimensions petites. La segona té un petit paravent en el cantó de la vall i presenta la curiositat de tenir un empedrat; és a dir, la barraca té dues parts, separades per un sòl de pedres molt planes. La tercera barraca està adossada al marge i sembla petita, però quan poses el cap a la porta, veiem que s'allarga cap a la dreta.

La primera barraca des d'on es veuen les altres dues. També es veu la paret de pedra seca que limita la clotada plena de tarter

La barraca núm. 1, amb el sostre ensorrat

La barraca núm. 2

La barraca núm. 2, on es veu la partíó que té

Interior de la barraca núm. 2 on es pot veure el sòl, empedrat, i un armari

La barraca núm. 2 vista per darrere

Vista lateral de la barraca núm. 2

La clotada que formava la pleta amb la barraca núm 3 i la paret de pedra seca que la limita

Per anar de la barraca núm. 2 a la núm. 3 hi ha un camí ben evident enmig del tarter

Vista de la pleta des de la vora de la barraca núm. 3

Vista de les barraques núm. 1 i 2 i la clotada

La barraca núm. 3

Vista cap a les barraques núm. 2 i 3

Vista cap a les barraques núm. 1 i 2
Realment aquest conjunt és realment espectacular. Ho és per la seva situació: al peu d'una tartera de grans blocs i en el punt on es forma un clot, parcialment lliure de pedres. Les barraques estan situades formant una mena de triangle. Per la seva tipologia també són curioses. La primera i la tercera són allargades amb la particularitat que la darrera està inserida al marge. La plataforma que hi ha a la segona barraca no l'havia vist mai en cap barraca i no acabo d'entendre la seva funció. Podria ser d'una època en que es feia formatge i s'emmagatzemava? Podria ser que fos un veritable orri, juntament amb els altres recintes que hi ha a prop? Si fos un orri podríem afirmar que estem davant d'unes construccions del segle XVIII o anteriors. Si fos així, com és que s'han conservat tant bé?

Fragment de l'ortofoto de l'ICGC on es veu el tarter i la paret de pedra seca

Seguint endavant, arribarem a una altra clotada, de petites dimensions, envoltada de parets de pedra seca i, finalment, trobarem un grup de recintes on els arqueòlegs de l'ICAC (fa uns quants anys que a l'estiu fan campanyes d'excavació per aquests indrets) han datat aquí una barraca romana. 

La veritat és que malgrat que la fotografia aèria ensenya un recinte que sembla espectacular, en la realitat, la majoria de les parets són a terra. Però és evident, segons els arqueòlegs, que aquests recintes han de ser més antics que la pelta esmentada abans.

Fragment de l'ortofoto de l'ICGC de l'any 1956 on es veuen les parets de pedra seca

Ortofoto actual de l'ICGC

Diverses vistes dels recintes de pedra seca




A partir d'aquí entrem en l'itinerari pròpiament excursionista: la pujada per la panoràmica carena SE del Torreneules. Una caminada per una carena, amb trams, de roca, sense cap mena de dificultat, però que dóna un punt alpí a les arrodonides muntanyes de Núria.

Des dels cercles seguirem en direcció sud, amb algun tram de pujada forta, fins assolir un pla herbat, el pla de la Bassa. Anirem pujant per un vessant herbat de fort pendent fins a un altre tros, més o menys planer, el pla de la Llosa. L'ascensió continua essent herbada fins que trobem un tram de blocs. Al capdamunt, ja som a una veritable carena. La carena és de roca, amb algun passant estret, però sense dificultat. Baixem una mica i tornem a pujar. Arribarem a una altra inflexió; al davant tenim una bona paret, però hi ha unes traces que la voregen per la dreta i tornem a ser al fil de la carena que, poc a poc, va perdent el seu caràcter i es transforma en una pujada de roca fins al cim, on Sant Eudald ens dóna la benvinguda. Només ens cal baixar en direcció nord vorejant, per la dreta, un tram més redreçat, i arribar al coll de Torreneules on retrobem el camí.



Les barraques estan catalogades a Wikipedra amb els números: 13625, 13561, 13626, 13627 i 13628, on podreu veure les seves característiques.

3 comentaris:

  1. Molt interessants els 3 articles i també ho són les conclusions, que vas enviar-me, de l’equip d'arqueòlegs que van fer excavacions aquí i varen trobar les restes d’una barraca d'època romana: http://www.icac.cat/actualitat/noticies/2011/hem-documentat-habitat-depoca-romana-a-alta-muntanya-per-primera-vegada/

    ResponElimina
  2. Hola,

    M'ha agradat molt aquest recorregut que proposes i que encara dóna més valor a aquest indret i a aquestes construccions, perquè d'una manera o altra el recent Parc Natural també hauria de preservar el valor patrimonial que alberga.

    Aprofito per afegir una foto on es poden identificar a grans trets totes les construccions de les quals parles. Aquesta imatge està feta des d'una altra barraca i antic orri, situada a la coma del coll dels Tres Pics. La barraca presenta a l'interior un sostre de vigues de fusta, que crec que també és interessant.

    https://plus.google.com/109128351793592119602/posts/ashprNJJstq

    Salutacions

    ResponElimina
  3. M'agradat molt. Soc el Daniel , marit de la Palmira, d'Olesa, ens van coneixer ahir, en l'excursió del Joan Soler y el Francesc.

    ResponElimina