BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: Fites de la frontera amb el regne de França

1 de desembre de 2016

LA BARRACA DEL CIM DEL CANIGÓ. NOVES TROBALLES

Quan vaig rebre la revista Vèrtex de setembre-octubre, vaig veure amb admiració la portada. Una magnífica fotografia de la barraca del cim del Canigó, amb un grup d'excursionistes. Em vaig posar en contacte amb la redacció de Vèrtex i, molt amablement, em van facilitar el contacte amb el propietari de la fotografia.

Li vaig preguntar si coneixia la data de la fotografia, però resulta que la va adquirir a un antiquari i la foto no tenia ni data ni nom. Per tant no sabem qui són els excursionistes que hi ha retratats. També, molt amablement, em va donar una còpia de la imatge.





A la fotografia es veuen quatre persones enfilades a la barraca. Per la forma de vestir, jo diria que són dels anys 20-30 del segle passat. Si més no, el contrast amb aquesta altra fotografia extreta del llibre Historie du "Canigó" de Raymond Gual (Terra nostra, núm. 3, any 1971) és força evident.


Però aquesta fotografia té un altre motiu interessant i és que a la llinda hi ha escrit un (o dos) cognoms. Es veu escrit "Pelliser" i " Pages". A la pedra del costat de la llinda on hi ha un dels personatges (a l'esquerra de la porta) es veu una "G" i finalment "AL".

Per tant, sembla que de la mateixa manera que va fer Carles Bosch de la Trinxeria, escriure el nom a les parets de les ruïnes, en aquest cas, una barraca, era una pràctica força habitual. Ho podeu veure a: http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com.es/2014/12/bosch-de-la-trinxeria-i-la-barraca-del.html

Al llibre de Jules Leclercq, Promenades et escalades dans les Pyrénées de l'any 1879, es pot llegir: Les amateurs de levers de soleil peuvent s'abriter la nuit au sommet de la montagne. On y a bâti une petite cabane en pierres sèches, qu'on désigne dans le pays sous le nom de "cabane du père Arago". C'est à tort que, se fondant sur cette dénomination, on croit généralement qu'Arago fit dans cette cabane des expériences scientifiques. François Arago vint, en effet, au Canigou en 1842, avec MM. Mauvais et Petit, pour résoudre divers problèmes de magnétisme; mais ce furent ces derniers qui s'établirent au sommet du Canigou...

Segons això, la barraca ja existia a mitjans del segle XIX. A la guia Pirineu Oriental d'en David Aloy i Mercè Lleonart, del Centre Excursionista de Catalunya (Ed. Montblanc-Martín. Barcelona, 1978), els autors ens indiquen que la primera ascensió excursionista (de la qual es té constància escrita) al Canigó va ser a l'any 1823 per Vicent de Chausenque i Ètienne Gabriel Arbanère.

És evident que, abans, algun pastor hi hauria pujat, però no sabem si aleshores ja existia la barraca. Al cim de Madres, també hi ha una barraca, però és força més precària que la que es veu en les fotografies.

En la mateixa guia, quan parla del primer bivac al cim, diu: malgrat existir aleshores una cabana o abric al cim, pot considerar-se aquest el primer bivac, ja que les condicions de la mateixa, pel que se sap, eren molt precàries. Això lligaria amb la tipologia de la barraca que hi ha a Madres. Quan a la guia es fa la descripció del cim s'indica que hi ha ... restes de la vella cabana de pedra seca. La veritat és que després de llegir això, i tot i que la guia va ser redactada fa més de 30 anys, crec que a l'estiu hi haurem d'anar per veure si aconseguim veure'n alguna resta!

En el gravat de Jean Marie Áuguste Jugelet (1805-1874) es pot observar el cim del Canigó, amb el gendarme que hi ha pujant per la Xemeneia, i el que sembla (o vol representar) una barraca amb una creu al capdamunt.

Gravat publicat a al revista "Muntanya" (núm. 848)

És evident que el gravat representa la pujada per la Xemeneia, atès que veiem el monòlit que hi ha i la grimpadeta que cal fer per assolir el cim des d'aquest vessant. Les fotos actuals ens ho confirmen:




De tota manera malgrat el que diu la guia del Pirineu Oriental, el cim ja havia estat petjat amb finalitats científiques com és la triangulació de França. Així, el mateix Chausenque en el llibre Les Pyrénés ou voyages pédestres dans toutes les regions de ces montagnes depuis l'Océan jusqu'a la Mediterranée, diu que Cassini i Le Monnier van pujar al Canigó el 6 d'octubre de 1739 i remarca que li fa recordar el fet de trobar... Une croix de fer sans inscription, placée sur un fùt en pierres sèches haut de six pieds,...

Segons el diccionari "fùt" és un barril (o una caixa o una columna). Potser ens volia dir que era una barraca?

Recercant he anat a parar a la Histoire de l'Academie Royale des Sciences (1740) on M. Cassini de Thrury diu:..Le lendemanin nous montâmes en deux hores de temps ou haut de la pointe la plus élevée, où nous trouvâmes les restes de la Pyramide qui fut élevée en 1701; dans l'axe de la Pyramide l'on avoit placé une Croix de fer...

Potser parlant de "piràmide" vol dir una barraca. Si fos així, ja tindríem la data de 1701 i hauriem de pensar, com he dit abans, en una tipologia semblant a la barraca de Madres. No em sembla arriscat afirmar que la barraca existent als inicis dels segle XX era una reconstrucció de la inicial. De tota manera la investigació queda oberta i no cal dir que s'agrairan les aportacions sobre el tema.

La barraca del cim del Roc de Madres
Si voleu informació sobre Madres: http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com.es/2013/08/la-barraca-del-roc-de-madres.html

Si voleu llegir el primer article sobre la barraca: http://patrimonimuntanyenc.blogspot.com.es/2014/08/la-barraca-del-cim-del-canigo.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada