BENVINGUTS AL BLOC "PATRIMONI I MUNTANYES"

Benvinguts al blog "Patrimoni i muntanyes"

L'objectiu d'aquest blog és donar a conéixer elements i indrets relacionats amb el nostre patrimoni rural en general i això inclou també la pedra seca. Un patrimoni extens i oblidat que cal conèixer i conservar.

Aquest blog vol ser una contribució a la seva coneixença.




EL NOU ARTICLE DEL BLOG

El nou article del blog: La balma de la Moreria

Què hi trobareu en aquest blog?


En aquest blog hi trobareu tot un seguit de recerques de temes que m'interessen.

Collserola: És el massís muntanyenc que tinc més a prop d'on visc. Vaig descobrir Collserola, poc a poc, abans de la gran divulgació que se n'ha fet i veig, com la pressió urbanística és cada vegada més gran i com s'ha oblidat gairebé completament la vida rural. Hi he anat (i hi vaig) a peu, corrent i en bicicleta, en solitari i acompanyat, amb sol i de nit, plovent i havent nevat... M'agrada molt anar-hi quan plou, a la tardor, quan els núvols fan com un coixí i la separen de la ciutat, aïllant-la de la seva remor constant.


Forats de trumfos: És un tipus de construcció que podem trobar en algun sector del prepirineu. En alguns indrets, aprofitant les condicions de l'alçada, es va conrear la patata de llavor. Un tiet meu, pagès d'Osona, m'explicava com anàven a buscar patates de llavor a Cambrils (Odèn). Són molt freqüents a Odèn, Alinyà i, pel que he llegit també n'hi ha a Taús i, fins i tot, Vallcebre.

Aquestes construccions són una mena de pou, amb les parets de pedra seca i que es tanca amb el mateix sistema de les barraques. Normalment són rodons, però també n'he vist de rectangulars i amb escales per entrar-hi (i segur que si féssim una recerca, trobaríem més coses curioses).

Forns: Forns de calç, de guix, de teules... Indústries rurals que han caigut en l'oblit i que podem veure tot anant d'excursió. Un patrimoni oblidat per gairebé tothom.

Les meves muntanyes: Definir quines són les "meves muntanyes" és força fàcil. Són aquelles muntanyes amb les quals hi tinc una relació especial, pel fet de formar part de les meves arrels. Així, puc dir que les "meves muntanyes" comencen a Bellmunt i Cabrera i va pujant fins a les muntanyes de Núria, Carançà i Carlit. És a dir, estem parlant del nord d'Osona, Ripollès i part de Cerdanya. Evidentment, hi ha altres indrets que trobo atractius i interessants, al món hi ha molts indrets, paisatges i muntanyes, però el lligam que tinc amb les muntanyes i paisatges que he esmentat és molt fort. Així, el cim de Puigsacalm és un dels indrets més estimats per a mí, però també hi podria afegir el cim del Carlit i el Puigllançada, per citar-ne alguns.

Pedra seca: El terme "pedra seca" fa referència a aquelles construccions en les quals no s'ha fet servir cap mena de ciment d'unió (com a màxim, hi ha terra o argila). A l'any 1998 tot anant cap a la torre de Pinyana (Alt Camp), vam seguir un camí amb les vores de pedra seca que ens va portar a una barraca. En veure-la vaig pensar que allò era un patrimoni i que era completament oblidat.

Tot i que vaig a la muntanya de forma habitual des de l'any 1973 i que, fins i tot havíem dormit en barraques de pastor de la zona de Núria, no m'havia fixat mai en les barraques. A partir d'aquella barraca de l'Alt Camp, em vaig començar a interessar per aquest tema i també vaig començar a conèixer a d'altres persones que tenen la mateixa dèria.

Tines i cups: A l'any 2003 recorrem les valls del Montcau resseguint el llibre de Miquel Ballbè (Tines enmig de les vinyes) i trobant algunes tines més; això em va fer pensar que segurament n'hi havia a d'altres indrets. Aquí en trobareu algunes.












Imprimir